Diari d'una Banda (1a edició)

Ací comença un passeig virtual, escrit i visionat per la història d'una Banda "més que centenària" com solen dir les cròniques actuals. I és que d'ací 11 anys, és a dir, en el 2020, la Banda Unió Musical de Gata de Gorgos complirà la bonica xifra de 150 anys.

Anem a fer unes quantes pinzellades dels primers anys de la nostra Banda, la Banda de Gata, per recrear-nos més en els últims 25 anys, que és la història més recent. Passarem de puntetes els primers anys i ens endinsarem més en la Banda de la segona part del segle XX i allò que portem del segle XXI.

Entrem a “Diari d'una banda”...

Capítol 1
Els primers “passets” de la banda, de 1870 a 1925

1870: Naix amb molta il·lusió la Banda de Gata. El primer director impulsor d´aquell col·lectiu fou RICARDO GONZÁLEZ BLASCO, el qual després seguirien amb les tasques de direcció el seu fill Eugenio i el seu net Vicente. La seua tasca directiva va durar 20 anys.

L’alcalde de Gata en aquells moments era Batiste Feliu i Signes, segons ens refereix l’escriptor gater Jesús Moncho i Pasqual en el seu treball publicat en el programa de Festes sota el títol “Gata en la història”. El poble tan sols superava els 2.000 habitants.

Eixe any es recorda a Gata per les quantioses pluges caigudes a l’endemà de Sant Miquel, és a dir, el dia 30 de setembre. La tempesta provocà una gran avinguda d’aigua al riu Gorgos i s’emportà un arc de 10 metres de llum del pont què ja estava construït. Aquest és el pont que sustenta la carretera que hui és la N-332 i que abans es deia “Carretera Silla a Alicante”. Aquest any, 1870, es construïa el pont, què costà 65.880,33 pessetes.

Però per quins carrers anava fent les cercaviles la nostra Banda? Doncs, pels pocs que hi havien. Seguint altra vegada a Jesús Moncho, en el mateix article ja citat, aquests eren els carrers de Gata quan naix la nostra Banda: Teulada, Sol, Calvari –hui carrer Signes-, Màniga –hui Bisbe Servera-, Nou, Plaça de l´Església, Riu –hui Penyó-, Bisserot, Tetuà, Forn –hui Duquessa d´Almodóvar-, Andrades –hui part del Doctor Gómez Ferrer-, Sant Antoni, Parra, Baix, Palmeral, Moreres, Afores –hui disseminat-, Bassa i Xaló.

En 1885 es declara una gran epidèmia del còlera a la comarca i Gata comença a perdre població.

En 1890 hi havia una gran epidèmia de grip que també va afectar a Gata i per suposat als nostres músics de la Banda.

1890: El director de la banda és EUGENIO GONZÁLEZ, fill de Ricardo González.

Just quan el següent director de la Banda començava la tasca al front d´aquesta, per Gata es comentava sense parar la troballa feta per un llaurador del poble en el denominat “Coll de Pous” del Montgó, enfront de Jesús Pobre. Llorenç Grimalt Ribes, com així referia les cròniques de “El Archivo” del Dr. Roque Chabás a juliol de 1891, va fer aquest descobriment què després es diria el “Tresor grec del Montgó”.

Un any després d´aquest fet, 1892, es funda a la partida Planetes de Gata la “Caseta de la lepra”, gràcies a la iniciativa del rector Juan Martínez Blasco.

1904: Es crea a la localitat una nova Banda de Música, dirigida pel pràctic SALVADOR SALVÀ PONS. Per a la corporació municipal resulta convenient per a Gata, ja que acompanyarà tocant totes les funcions religioses i dies més assenyalats de festa. La Corporació d’aquella data acordà separar del seu càrrec al director Eugenio González.

I resulta que Gata va arribar a tindre dues bandes per aquells temps. Ara té Banda i Bandeta…

Si recordeu, en el meu escrit del Programa festiu de Santa Cecília 2008, referia un article del 4 de maig de 1906, en el qual es deia que: “A Ondara es fa el “Concurso de la liga de productores de la Marina”. Diu la nota: “Reciben a los miembros del jurado con la banda municipal de Gata”. (El Mercantil Valenciano).

Observem aquesta denominació “Banda municipal de Gata” i ara diferenciem amb aquest altre de

1907: Per això recordem el meu escrit del Programa de Festes de Santa Cecília 2007, en el qual relatàvem la visita d’un foraster a Gata. Ell la publicava a LAS PROVINCIAS el dia 1 d’abril del mateix any.

Fem un extracte de l’article:

Esta música se denomina “La Primitiva de Gata”. No tiene ninguna clase de subvención, ni está patrocinada por nadie, sino que ellos de por sí, sufragan todos los gastos que el sostenimiento de la misma ocasiona, habiendo comprado hace dos meses nuevo instrumental y pagado la confección de uniformes nuevos, que estrenarán para tomar parte en los festejos del vecino pueblo de Teulada.
La fundación de esta música data ya de algunos años; pero hasta que vino a encargarse de su dirección (unos siete meses) el que lo es en la actualidad, D. Manuel Navarro Valero, nunca ha podido prosperar. Hoy, estoy segurísimo, que entre las músicas de los pueblos de esta categoría, la música “Primitiva de Gata” figurará a la cabeza; y el pueblo que la posee obtendrá, sólo por ella, nombre y fama de culto e ilustrado.

Jo deia al meu article: “El cronista diu que ben a prop de la seua “posada” que seria un dels hostals gaters, bé el baix o bé el de dalt, estava assajant la banda. Les flors que li posa no són per a menys, donada la importància que ja tenia fa cent anys la música a Gata, amb la Banda.

Sempre s’ha dit que a Gata hi havia dues bandes antigament. Pot ser que aquesta fora la més antiga, perquè diu que “se denomina “La Primitiva de Gata”, perquè la història diu que va ser en 1904 quan es fundà en la localitat una nova banda de música, dirigida pel pràctic Salvador Salvá Pons. Deien els polítics de l´època que “Para la corporación municipal, resulta conveniente para Gata, ya que acompañará tocando todas las funciones religiosas y días más señalados de fiesta”.

Tornant a l’article, el cronista ens descobreix qui era, encara que sols va ser per a set mesos, el director de “la Primitiva”, en MANUEL NAVARRO VALERO. Com una premonició d’allò que passaria al cap d’un segle acaba l’article dient de la Banda de Gata certa referència que és digna d’encomiar: “el pueblo que la posee obtendrá, sólo por ella, nombre y fama de culto e ilustrado”.

Encara ens parem a l’esdeveniment més gran del poble per aquestes dades, el qual el beneficiaria i molt: es tractava de l’arribada del tren a Gata.
El dia de la inauguració fou una gran festa i allí, sens dubte, estava la Banda de Gata per amenitzar tan important fita, 11-JULIOL-1915.
I per saber alguna cosa curiosa del tren ho podem trobar a la pàgina electrònica: www.trenetdelamarina.com/reco/recorrido.html.

Extraiem alguna curiositat referent a Gata:

- sobre el viaducte que salva el riu Gorgos. Es un pont de fàbrica de 177 metres de longitud. Inclou un tram metàl·lic…, que constitueix un pas superior sobre la CN-332.

I arribem a

1916: És director de la banda, FERNANDO SIGNES.

Es ja 1918. El Consistori gater estava presidit per Vicente Signes Ferrer i la comissió de Festejos, interlocutora amb la Banda a nivell administratiu, estava formada pel mateix alcalde i els regidors Maties Monfort Mulet (regidor interventor) i José Signes Signes.

I arribem a l´any 1925, data en la qual es fundà la Societat de la Unió Musical de Gata…però sobre tot això ja parlarem en una pròxima edició.

Fins una nova publicació companys...

Miguel Vives, cronista oficial del poble de Gata

(amb la col·laboració de l'administració del bloc)